dilluns, 8 d’octubre de 2007

Les Enfants a León: La Odisea.

Com vos vaig anunciar, aquest diumenge he estat a León amb Els Enfants.
Tots estàvem acabant de carregar la furgo a Alcover, l’Albert, el Titus, l’Ignaci, l’Arnau, Pere i un servidor Eusebi.






Amb el retard habitual de la Companyia, carretera cap a León.
L’Ignaci ens va amenitzar amb una magistral lliçó de com dormir segut dalt de la "furgo"








Lleida, Zaragoza, Logroño…
i poc mes, aturada a un àrea de parada de l’autopista (ni bar, ni benzinera, ni botiga, ni… només arbres, “columpios” i una o dues tauletes per dinar (si portes menjar, claro està!).
-Pareix el gasoil, l’agulla i l’indicador digital ens han enganyat, no res a trucar a la Grua.
-Bé, per aprofitar el tems, assajarem.
-D’acord… merda les baquetes del timbal no hi son.
-Tranki, Mckiber Albert te la solució… a que pareixen bones i tot.
No hi ha res per menjar i fem supervivència, Quatre pinyons que hem trobat, hi havien pinyes.






La Grua ens porta fins a Cenicero la furgo i a dos, però els altres sort d’un asturià que estava a la tauleta del area de parada menjant que ens porta fins la mateixa benzinera de Cenicero (moltes gràcies al “buen asturiano”).


Total, xorro de benzina (Me gusta la gasolina, quiero mas gasolina!) i cap a León que hi fem tard.
Parada ràpida per repostar, un, dos i fins a cinc bocates, aigua i birres.
-I el meu bocata de pernil? –pregunto jo tot preocupat- No hi es? (es va quedar al “AutoGrill”)
No res, un tros de cada, com a bons germans. Com anem amb el tems me just que un pany de cop, tenim que començar a canviar-nos a la "furgo"…


Total, arribada a León, Plaça San Marcelo localitzada a la primera, lloc per aparcar i camerino preparat, i en temps record tots Els Enfants, el canó i els instruments.


A la Guerre! Vive Les Enfants!
Bé, lo demés ja no te història, un bolo com un altre, fins la propera.