dilluns, 12 de setembre de 2011

Lo meu primer dia de “Cole”


Avui ha estat lo meu primer dia de “Cole”, sí, com a papa (no de Roma). Un dia molt esperat per les meves xiquetes. La sort no acompanyat a la petita, ja que s’ha tingut que quedar a casa per culpa de la febra i mitg costipat, això sí, en un disgust impressionant per no poder anar al “Cole” a conèixer nous amics i amiguetes.
Aquest any van a P4 i P5 en les seves mestres (per cert de P3 a P5 només hi han dones com a professors, no se si aquí també existeix la llei de la paritat). Els llibres mos han costat un dineral, no entenc com una editorial no tingue els preus dels llibres marcats (deu ser pel tema de la “oferta y la demanda”). Tot el material escolar mos lo demanaven de marques “un poquito carillas” i apart en abundancia: folis per damunt de tot.
La nostra xiqueta gran s’ho ha passat molt bé i la “profe” la felicitat, 12’30 del mig dia, nou horari per sortir aquest any. Cap a casa a dinar i a tornar-hi, les 3 de la tarde, un petonet i a classe. I ara a correr cap a casa per poder fer la “siesta”, esquivant cotxes aparcats damunt dels pas de vianants, “encima de la acera”, o al mig i “basta”, ràpid, que fes-te conte que ja hi tornem a estar per buscar-la, ja que aquest any surten a les 4 i mitja de la tarde.
Ara ho entenc, això era lo que se parlava d’adaptar l’horari escolar al laboral del pare: Pares i mares al paro, horari flexible (per cert jo soc “autonomo”)
Pos no res, m’en vaig que faig tart, per cert, entre “comillas” hi han paraules en castellà (“por si acaso esto de la lengua”) i perdoneu la meva ortografia.